viernes, 14 de diciembre de 2012

Masia Can Colomer, Santa Perpètua de la Moguda, Barcelona.

  • FONT: Arbre genealògic de la família Colomer Carrera
  • PER: Jaume Montaner 
  • LLOC: Santa Perpètua de la Moguda, Vallès Occidental, Barcelona.
  • INFO: Masia Colomer
  • URL: http://genmoncol.blogspot.com.es/2007/02/fons-masia-can-colomer-sta-perptua.html
Investigant per internet vaig trobar un article de la revista d'història Arraona, que parlava de Maria Pepa Colomer, primera dona aviadora d'Espanya, allà explicava que era filla del fabricant tèxtil sabadellenc Josep Colomer Girbau, el que em va fer pensar que es pogués tractar de descendència del matrimoni Josep Colomer Forrellat i Paula Girbau Gorina. Buscant vaig trobar que a l'Arxiu Històric de Sabadell, es trobava un estudi genealògic sobre la Masia Can Colomer de Santa Perpètua (Signatures 121/17 i 121/18), donació de Fèlix Colomer i Gorina, cosí de la Maria Pepa Colomer, així que hi vaig anar per veure si podria avançar en aquesta branca, però va resultar que descendien del matrimoni entre Joan Colomer Pujol i Dolors Girbau, res a veure amb el que buscava. De tota manera vaig anotar un estudi sobre el llinatge Colomer des de la seva instal·lació a la zona del Vallès, fet pel mateix Fèlix Colomer i que diu així:

"Nos dicen las antiguas crónicas que el linaje de Colomer es originario de Provenza, precisamente del lugar de Carladés, que formaba parte del citado Condado. Nos cuentan, tambien, que sirviendo a algún señor provenzal de la corte del conde barcelonés Ramon Berenguer el Grande, soberano asimismo de Provenza, llegaron al entonces Condado de Barcelona, estableciéndose en el Vallés.
Hasta aquí hemos consignado lo escrito en las diferentes Crónicas consultadas, que sin poder dar fe de una exacta autenticidad histórica, no por eso deben despreciarse ya que son fruto de lo que se decía en su época y por tanto con un fundamento tradicional, que infinidad de veces, sus afirmaciones, han podido ser demostradas como autenticas por los documentos.
Precisamente, en el presente caso, así sucede, el documento más antiguo hallado de la família Colomer, es el pergamino nº R 301 del Rey Alfonso el Casto que se guarda en el Archivo de la Corona de Aragón de Barcelona, y nos dice que “Arnaldo de Rollant, obispo de Tortosa y Gran Prior en Cataluña de la Oden de San Juan de Jerusalen, hace donación a Juan Colomer y a Raymunda su esposa, de un manso en sus posesiones, en la parroquia de Santa Perpetua de la Mogoda” el documento está fechado en el 3 de idus de Marzo de 1189. Este documento nos demuestra sin ningún género de dudas la veracidad de las Crónicas, nos deja la duda de que este sea el primer establecimiento de los Colomer en Santa Perpetua o una ampliación de sus posesiones, pero lo que queda completamente afirmado es que desde fines del siglo XII el linaje de Colomer está sentado en el Vallès, precisamente en el lugar de Santa Perpetua de la Mogoda.
Unos años más tarde hallamos documentación de los descendientes del anteriormente citado, matrimonio Colomer. Se trata de dos de sus hijos: Raimundo y Arnaldo. El primero, que por lo que diremos más tarde creemos que es menor, lo encontramos firmando como testigo, entre otros, de una donación hecha por el Sr. de Palau Solitar, y por estar emparejada su firma con la de los caballeros de linajes muy importantes y especialmente con la de Bernardo de Moguda, Señor de Santa Perpetua, creemos que sería persona principal en el lugar (1). Igualmente lo sería Arnaldo, cuando firma como testigo en un documento tan importante como curioso como es la venta por Guillermo de Tarrasa, señor de este lugar, de las montañas de Tarrasa con todos sus derechos, feudales, etc. por durante seis años, por la cantidad de mil quinientos solios denarios barceloneses (2). En ambos documentos lo mismo Arnaldo que Raimundo, se dicen hijos de Juan Colomer, no quedando duda sobre el particular. Decíamos antes, que nos parece que Arnaldo era el mayor o cuando menos el heredero ya que el documento por el atestiguado se conserva entre los documentos familiares que los Colomer conservan, mientras que el que nos habla de Raimundo se halla en el Archivo de la Corona de Aragón de Barcelona. Por otra parte, Raimundo para ser el originario de una rama Colomer en Valencia, cosa esta, el de formar una nueva rama de una misma família, poco frecuente entre los herederos, ya que estos como tales conservaba la Casa Solar, por el contrario era frecuente entre los segundones de la família. Dejando, por un momento, la rama troncal de la familia seguiremos por la lateral que fundó Raimundo, rama ciertamente muy importante y además de mucho interés desde el punto de vista heráldico.
Raimundo Colomer en compañía de su hijo Guillermo, según el decir de las Crónicas, sirvieron de soldados aventureros a las ordenes del gran Rey Jaime el Conquistador, tomando parte, especialmente, en la campaña de Valencia. No hay duda que se trata del Raimundo de Santa Perpetua ya que las crónicas se hace constar que los Colomer que intervinieron en la conquita de Valencia son descendientes de los oriundos de Provenza y ya hemos visto que estos fueron los que se establecieron en Santa Perpetua. Dicho Guillermo Colomer, valiente soldado, estuvo presente y se distinguió en las batallas para la toma de Burriana, en 1233, para la conquista de la capital valenciana, en 1238 y once años más tarde se le encuentra también, en la de Játiva. Por su comportamiento en estas campañas el Rey Conquistador le dió tierras en el nuevo reino conquistado, donde fundó una casa solar y además le confirmó las armas de su linaje que son: en campo de azur, una casa con su palomar de plata acompañada de un vuelo de palomos de su color natural. Esta confirmación de las armas por el Rey Jaime nos indica claramente que si las armas del linaje de Guillermo son las confirmadas por el del mismo linaje, las armas de los Colomer de Santa Perpetua seran las mismas, es decir las descritas más arriba. Esta rama valenciana de los Colomer, fué muy importante, miembros de la misma fueron: Baile General en Murcia, Jurado de Elche, etc."

Llinatges Colomer Carrera i Colomer Sala

  • FONT: Arbre genealògic de la família Colomer Carrera
  • PER: Carlos Colomer
  • LLOC: N/D
  • INFO: N/D
  • URL: http://www.colomer.ws/


ELS COLOMER
(000) Francisca Planas, viuda de Colomer (* 1803)
(001) Eudal Colomer Planas (* 1823)
(002) Francisco Colomer Planas casat amb Victòria Guix (* 1832)
(01) Joan Colomer Guix (* 1865)
(02) Pere Colomer Guix (* 1870, +25/3/1943) es casa amb
Dolors Sala Canudes (*1881, +4/3/1946) Veure pàgina Colomer Sala
(03) Maria Colomer Guix (*1873)
(04) Dolors Colomer Guix (* 1888, +12/12/1953) es casa amb Marc Prat
(041) Remei Prat Colomer es casa amb Lluis Gayolá Coll (+5/3/1993)
(0411) Pere Gayolá es va casar amb Rosita
(04111) Joan Gayolá
(04112) Anna Gayolá
(0412) Josep Gayolá Prat
(0413) Assumpció Gayolá Prat
(042) Pere Prat Colomer
(05) Ramon Colomer Guix (*1882, +17/12/1953) es casa amb Enriqueta Orriols Gili
(051) Josep Colomer Orriols, "Pepitu" es casa amb María Suárez
(0511) Fermina Colomer Suárez es casa amb Junyent
(052) Joan Colomer Orriols es casa amb Dolors Armengou, sense fills.
(06) Carme Colomer Guix es casa amb Agustí Vilajoliu
(061) Pere Vilajoliu Colomer
(062) Emili Vilajoliu Colomer
(063) Ramon Vilajoliu Colomer
(064) Sinforiano Vilajoliu Colomer
(065) Marc Vilajoliu Colomer
(003) María Colomer Planas (* 1835)

ELS COLOMER SALA
 
(0) Pere Colomer Guix (*1870, +4/3/1946) es casa amb Dolors Sala Canudes (*1880, +4/3/1946) colomer sala
(1) Ramón Colomer Sala (*21/9/1905, +17/4/1976) es casa amb Carme Vilardell Sadurní (*1911, +7/6/2003)
(11) Magdalena Colomer Vilardell (*10/4/1934) es casa el 14/5/1959 amb Josep Solsona Mononelles
(111) Magda Solsona Colomer es casa amb Xavier Pérez Mellado
(1111) Alex Pérez Solsona (*22/4/1984)
(112) Mª Josep Solsona Colomer es casa am Joan Ramón Porta Escolá. Es divorcia el 1996
(1121) Francesc Porta Solsona (*1/3/1994)
(12) Josefina Colomer Vilardell (*22/6/1935) el 29/5/1962 es casa amb Jordi Fuster Aragall
(121) Jordi Fuster Colomer (*26/3/1963) el 1/6/1996 es casa amb Imma Codina Palou
(1211) Marc Fuster Codina (*14/6/1999)
(1212) Mireia Fuster Codina (*1/6/2002)
(122) Pere Fuster Colomer (*16/6/1968) el 25/4/1998 es casa amb Mª Carme Arimany Raulet
(1221) Ariadna Fuster Arimany (*23/11/1999)
(1222) Joan Fuster Arimany (*19/9/2002)
(13) Marta Colomer Vilardell (*31/7/1937) es casa el 16/3/1964 amb Jaume Font Feixes
(131) Florenci Font Colomer (*6/11/1965) el 26/4/1997 es casa amb María Arimany Raulet
(1311) Marc Font Arimany (*2/10/1999)
(1312) Marta Font Arimany (*14/3/2002)
(14) Concepció Colomer Vilardell (*19/3/1941) es casa el 1/9/1966 amb Josep Mª Serra Isart
(141) Núria Serra Colomer (*26/3/1968) es casa el 26/3/2005 amb Louis Evariste Sawadogo
(1411) Miriam Sawadogo Serra (*28/9/2008)
(142) Ramón Serra Colomer (*6/4/1971) es casa el 29/9/2001 amb Anna Scott
(1421) Eduard Serra Scott (*18/11/2002)
(1422) Silvia Serra Scott (*24/2/2006)
(1423) Josep Serra Scott (*20/12/2007)
(2) Concepció Colomer Sala (*18/6/1909, +3/12/1998) es casa amb Andreu Codina Salua (*9/11/1908)
(21) Herminia Codina Colomer, va morir als cinc anys
(22) Dolors Codina Colomer (*25/6/1931) casa el 20/6/1955 amb Miquel Viñas Bernadas (+11/9/1996)
(221) Concepció Viñas Codina (*15/7/1956) es casa el 25/4/81 amb Josep Mª Badía Figuerola
(2211) Josep Mª Badía Viñas (*9/11/1981)
(2212) Francesc Badía Viñas (*31/10/1985)
(222) Gaspar Viñas Codina (*17/4/1958), el 10/7/1982 es casa amb Joanna Pujol Oliva
(2221) Miquel Viñas Pujol (*27/2/1984)
(2222) Jordi Viñas Pujol (*28/5/1987)
(2223) Andreu Viñas Pujol (1/3/1995)
(23) Ramon Codina Colomer (*4/6/1947) el 1/9/1973 es casa amb María Reina Maillo
(231) Sílvia Codina Reina (*27/4/1976) es casa el 16/11/1996 amb José Vargas Chaves
(232) Cristina Codina Reina (*12/5/1981)
(3) Montserrat Colomer Sala (*1/12/1911, +25/4/1999) i Miquel Serra Dachs (*22/10/1903, +14/5/1992)
(31) Josep Serra Colomer (*1/10/1943)
(32) Concepció Serra Colomer (*28/9/1944) es casa el 19/9/1969 amb Llàtzer Carreras García
(321) Miquel Carreras Serra (*30/6/1970) es casa el 5/5/2007 amb Susanna Moyano Pereira
(3211) Laia Carreras Moyano (*5/8/2008)
(3212) Miquel Carreras Moyano (*30/11/12)
(322) Llàtzer Carreras Serra (*28/3/1973)
(323) Pere Carreras Serra (*7/9/1977) viu amb Mònica Fernández
(33) Carme Serra Colomer (*23/11/1946) es casa el 17/5/1968 amb Josep Cuyás Riera
(331) Evarist Cuyás Serra (*14/2/1969) el 14/6/1997 es casa amb Montserrat Roca Farnés
(3311) Gemma Cuyàs Roca (*11/5/2000)
(3312) Berta Cuyàs Roca (*12/4/2002)
(332) Anna Cuyàs Serra (*24/4/1970) el 24/7/1998 es casa amb Josep Mas Martí
(3321) Roger Mas Cuyàs (*24/3/2000)
(3322) Oriol Mas Cuyàs (*26/10/2008)
(333) Jordi Cuyàs Serra (*21/1/1973) es casa 27/11/2004 amb Míriam Sanz Valiente
(3331) Gerard Cuyàs Sanz (*7/2/2012)
(34) Jaume Serra Colomer (*20/12/1949) el 28/10/1978 es casa amb Montserrat Romero Espadamala
(341) Marc Serra Romero (*28/8/1981)
(342) Jordi Serra Romero (*21/9/1984) viu amb Ari Sanglas Baulenas
(343) Montserrat Serra Romero (*25/7/1991)
(35) Pere Serra Colomer (*6/3/1951) es casa el 1980 amb Mª Teresa Picañol del Pino (+1/8/1881)
i amb segones núpcies l'11/8/1984 amb Emília Puig Sanllehí
(351) Xavier Serra Puig (*20/5/1992)
(36) Lluís Serra Colomer (*8/3/1953) el 10/9/1983 es casa amb Margarida Blancafort Capdevila
(361) Lluis Serra Blancafort (*13/2/1986)
(362) Antoni Serra Blancafort (*26/8/1999)
(4) Remei Colomer Sala (*18/5/1913, +26/6/1997)
(5) Agustí Colomer Sala agusti (*27/4/1914, +27/5/1997) es casa el 16/4/1944 amb
Anna Carrera Serra ana (*26/2/1923, +31/3/2003)
(51) Dolors Colomer Carrera (*+1945)
(52) Núria Colomer Carrera (*+1945)
(53) Carlos Colomer Carrera (*30/3/1947) el 4/9/72 es casa amb Trini Corchete Puigmal (*29/11/1948)
(531) David Colomer Corchete (*5/7/1975) es casa 6/4/02 amb Marta Guasch Campillo (*3/5/1973)
(5311) Carlota Colomer Guasch (*1/11/2005)
(5312) Mariona Colomer Guasch (*13/11/2007)
(5313) Alba Colomer Guasch (*13/11/2007)
(532) Roger Colomer Corchete (*15/5/1979) casa 19/4/06 amb Laura Aranda Pérez (*4/10/1980)
(54) Pere Colomer Carrera (*30/3/1950) es casa el 4/9/1978 amb Marina Rubio Bonfill
(541) Ada Colomer Rubio (*15/12/1982) es casa l'11/9/2010 amb David Mir Ferreres (*15/1/83)
(5411) Arlet Mir Colomer (*10/5/2012)
(6) Delfina Colomer Sala (*24/12/1918) es casa el 27/4/1948 amb Pere Cabana Viñas (*1916, +29/10/1951)
(61) Josep Cabana Colomer (*21/1/1949) es casa el 3/5/78 amb Teresa Sala Torner
(611) Montserrat Cabana Sala (*30/6/1979)
(612) Pere Cabana Sala (*3/1/1986)
(62) Merçè Cabana Colomer (*13/3/1951) es casa el 26/5/1976 amb Joan Cámara Vila
(621) Alba Cámara Cabana (*19/5/1977)
(7) Joan Colomer Sala (*8/6/1920, +24/4/2003), el 26/12/49 es casa amb María Cabana Viñas (+3/9/72)
i el 11/5/1980 es casa en segones núpcies amb Florentina Gasch Carrera (+24/5/1997)
(71) Ramon Colomer Cabana (*8/3/1951), es casa el 26/3/1975 amb Roser Boixés Coma
(711) Aranu Colomer Boixés (*29/1/1978)
(712) Joaquím Colomer Boixés (*31/3/1982)
(713) Moisès Colomer Boixés (*30/12/1983)
(72) Josep Colomer Cabana (*9/1/1954) es casa el 14/5/1979 amb Merçè Cortacans Basagaña
(721) Joan Colomer Cortacans (23/6/1980)

ELS COLOMER CARRERA

Carlos Colomer Carrera i Trini Corchete Puigmal
David Colomer Corchete i Marta Guasch Campillo
Carlota Colomer Guasch
Mariona Colomer Guasch
Alba Colomer Guasch
Roger Colomer Corchete i Laura Aranda Pérez
Pere Colomer Carrera i Marina Rubio Bonfill
Ada Colomer Rubio i David Mir Ferreres
Arlet Mir Colomer


Colomers de Castellbò

  • FONT: COLOMERS DE CASTELLO
  • PER: Diversos Autors.
  • LLOC: Castellbò. Montferrer i Castellbò (Alt Urgell)
  • INFO: N/D
  • URL:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Colomers_de_Castellb%C3%B2  i document patrimonial de l'Ajuntament de Montferrer i Castellbò.

Els Colomers de Castellbò són tres torres romàniques en el poble de Castellbò, del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), declarades bé cultural d'interès nacional. Es coneixen popularment com el colomer de cal Gració (a l'est), el colomer del Tema (al nord) i el colomer del Paraire (a ponent).

Són les restes de tres antics colomers situats a cada extrem de la vila. Les torres són de planta quadrada construïdes de pedra llicorella del país sense desbastar i unides amb fang. Tant la coberta com la part alta de la torre han desaparegut. L'interior és ple de petites cel—·les destinades a la nidificació dels coloms.

És habitual atribuir l'existència de colomers a Castellbò en època medieval, tot i que no es coneix cap constància documental que ho corrobori. Sembla ser que, en determinades circumstàncies, els colomers van alternar la seva comesa amb una funció de guaita i de defensa de la vila.
Accès: Arribant a Castellbò, el primer colomer es troba a llevant, a uns 20 metres d’alçada per sobre de la carretera. L’accés és força difícil i cal grimpar per arribar-hi. El segon colomer es troba a ponent de Castellbò, sobre la carretera que porta a Sant Joan de l’Erm. El colomer es troba al vessant de la muntanya, entre dos revolts. És més accessible des del segon. El tercer colomer es troba sobre el camí de Solanell, a sobre de la pista a uns 300 metres passat el pont.

Descripció: Tres construccions en forma de torre de planta quadrangular, amb aparell de gran solidesa fet de pedra llicorella del país toscament desbastada i unida amb morter de calç. L’interior és ple de petites cel—les destinades a la nidificació dels coloms. De tots tres, el primer és el que conserva una major part de la seva estructura. Els altres dos estan força enrunats.

Context històric i cultural: És habitual atribuir els colomers de Castellbò a època medieval, tot i que no es coneix cap constància documental que ho corrobori. Sembla ser que, en determinades circumstàncies, els colomers van alternar la seva comesa amb una funció de guaita i de defensa de la vila.

Municipi de Colomers, Baix Empordà, Catalunya.

  • FONT: Enciclopèdia.cat
  • PER: Diversos autors.
  • LLOC: Municipi de Colomers, al Baix Empordà.
  • INFO: N/D

Colomers és un municipi de la comarca del Baix Empordà. És regat per les aigües del Ter, riu del qual el nucli es trobava separat fins fa ben poc per un canal construït en temps del franquisme. Està documentat al segle ix com Columbarios amb el sentit de «lloc on es crien coloms». Per això en l'escut de Colomers es representa un colom.

Geografia: El poble limita amb els termes municipals de Vilopriu i Garrigoles al nord, Foixà al sud, Jafre de Ter a l'est i Sant Jordi Desvalls a l'oest, i al seu límit sud hi trobem el riu Ter. Colomers té una extensió de 4,30 km² i això el converteix en el més petit del Baix Empordà.

El poble de Colomers, amb 213 h el 2006, és a uns 100 m de la riba del Ter i forma un nucli molt compacte a la carena i els vessants d'un tossal de 44 m. El barri més antic, vora l'església, és un conjunt arquitectònic de carrers estrets, costeruts i tortuosos, amb vestigis de les muralles i edificis ornamentats dels segles XVI-XVIII, molts dels quals han estat restaurats i, alguns, utilitzats com a segona residència. Hi destaquen un casal al carrer de Sant Llenç, amb portal adovellat datat el 1569 i un magnífic finestral d'època renaixentista, i un finestral de la plaça de l'Església, que té esculpides les eines de ferrer a la llinda. La població s'estengué ja als segles XVII i XVIII vers migdia i ponent; al NW hi ha el Raval, amb masies grans, i més modernament es construïren cases al llarg de la carretera de Torroella de Montgrí.

L'església parroquial de Santa Maria de Colomers és un temple romànic dels segles XI i XII, amb afegitons posteriors (la part superior és sobrealçada per murs de fortificació espitllerats, segurament d'època baixmedieval; les capelles laterals, tres per banda, són dels segles XVI-XVIII, i la part superior del campanar és del segle XIX). La nau és capçada per un absis semicircular molt aprofundit i marcadament desviat vers l'esquerra respecte a l'eix de l'edifici. A la façana de ponent, una portada barroca en substituí l'antiga. Dins l'església es conserva una escultura de pedra calcària de la Mare de Déu envoltada d'angelots. En el període 1969-82 l'edifici fou restaurat. S'han descobert les lesenes romàniques, però les arcuacions llombardes desaparegueren en aixecar una fortificació damunt el temple. L'estructura romànica ha quedat molt més visible a l'interior. El presbiteri té un primer tram amb volta de canó i acaba en quart d'esfera. Al voltant del presbiteri hi ha un seguit d'arcades cegues sostingudes per dotze columnes exemptes, amb els corresponents capitells, que presenten decoració vegetal i només en un apareix la figura humana. Els àbacs i les impostes dels arcs han estat ornamentats amb una decoració a base d'escacat. Al costat septentrional de l'absis aparegué part d'una arcada de mig punt.

L'única resta certa de les muralles que defensaven el poble de Colomers és un portal d'arc de mig punt, de gran dovellatge, situat a ponent de l'església. L'edifici, a tocar de l'absis de l'església, que hom anomena el Castell no té l'aspecte de fortalesa i és la casa del comú. Probablement fou el casal dels abats d'Amer, senyors del lloc. Hi ha restes de finestres coronelles gòtiques, i s'han descobert, al subsòl, unes sitges d'època baiximperial.

Can Quintana és una casa pairal de grans dimensions, centre d'una explotació agrícola i ramadera. L'edifici, del principi del segle XVII, té planta i dos pisos, amb teulada de doble vessant, coronada per una torreta. Cal destacar les obertures decorades de la façana occidental (una de datada el 1615), les espaioses sales de la planta noble i les dependències, amb volta grassa, de la planta baixa.

La capella de Sant Llenç (forma popular de Leonci), a l'entrada oriental del poble, fou venuda el 1942 pel bisbat als propietaris de la casa veïna, que van enderrocar l'absis romànic en ruïnes i van restaurar la nau, la qual presenta elements constructius corresponents als segles X i XI.

El cementiri de Colomers, al costat de la carretera de Sant Mori, fou construït el 1926 dins un estil neoclàssic popular i recorda, amb unes dimensions molt més petites, el cementiri de l'Escala (de la primera meitat del segle XIX). Al poble hi ha un consultori mèdic i un centre d'ensenyament primari. La festa major, en honor a sant Llenç, es fa pel 12 de setembre.

La història
Colomers fou una de les possessions, segurament de les més importants, que l'abadia benedictina d'Amer tingué al baix Ter. Les primeres notícies apareixen en sengles diplomes dels anys 844 i 860, segons els quals el rei Carles el Calb confirma al cenobi de Sant Medir (precedent del d'Amer) la cel·la monàstica de Colomers: cella apellata Columbariis sita super fluvium Taceram. El 989 el comte Gausfred d'Empúries féu diverses concessions sobre Sancta Maria Virgines Columbarii a l'esmentat cenobi, cel·la que el 922 torna a ésser confirmada com a propietat dels monjos de Sant Medir en un precepte del rei Carles el Simple. El 1187 hi ha una nova confirmació per part del papa Climent III al monestir de Santa Maria d'Amer, on s'havia traslladat l'any 949 la comunitat de Sant Medir. El 1210 aquesta poderosa abadia completà el seu domini sobre el lloc en comprar-ne la jurisdicció al comte Hug IV d'Empúries. A la darreria del segle XVII Colomers pertanyia a la batllia reial de Verges.

Municipi de Pego, València.

  • FONT: LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
  • PER: Josep Vicens Pascual.
  • LLOC: Municipi de Pego. Marina Alta, País Valencià
  • INFO: Enguany es presenta la sèrie de llinatges que comencen per la lletra C extrets dels tres primers quinque libri de la parroquial de Pego, les persones que els portaven així com els fets que s’hi destaquen. Alguns cognoms iniciats per aquesta lletra també s’escrivien a voltes amb la S o la Ç, si anaven després les vocals e/i (és a dir quan representaven consonants alveolars), són d’aquests casos els cognoms Cendra, Cervera, Cervero, Ciscar, això caldrà tenir-ho en compte per identificar el llinatge respectiu.
    Cal apuntar que ací es trobaran cognoms molt representatius de la vila com el de Cendra que en aquells anys porten 703 persones, Ciscar, 293 persones i Cots, 226.
    La llista s’ordena alfabèticament i per la grafia més sovintejada afegint les altres grafies usades quan és el cas, es respecta la falta d’accentuació gràfica als originals, però s’escriu la majúscula inicial dels cognoms encara que al llibre font estan escrits majoritàriament en minúscula.
  • URL: http://www.aldeaglobal.net/josepvicenspascual/2011llinatgesc.pdf

Colomer (variant Colomera): Hi ha un total de 34. El primer Colomer apareix el 1568 quan es casa Beatriu Colomer amb Baptista Ferrando. El 1635 es mor una persona de nom Beatriu Colomer casada amb Lluís Miralles. Ursula Colomera viuda es casa el 1568 amb Sebastia Daysia llaurador de la vila de Gandia. Pere Colomer que intervé com a testimoni en una benedicció nupcial del mateix any, i en altres bodes els anys següents fins el 1584. El 1572 es casa sa filla Anna Colomer. El 1578 apareix com a pare de Jeronima Colomer, padrina d’un bateig. El 1574 es casa Elisabet filla de Colomer de Valldigna amb Joan Saragossa i tindran 8 fills fins el 1597. Curiosament es casa el 1576 una altra Elisabet Colomer, però ara es diu que és de Pego, amb Martí Colomer de la vila de Gandia, no batejaran fills ací. El 1591 hi ha una tal Margarida Colomer muller d’Espí que fa de padrina d’un bateig. Cosme Colomer casat amb Joana Àngela Gil bateja una filla el 1593, se l’anomena com a marit de la padrina el 1597 però el 1610 la seua dona és ja viuda de Cosme Colomer. La filla batejada el 1593 de nom Beatriu Anna Colomer Gil es casa el 1613 amb Jaume Joan Toldrà i tindran 12 fills.